Resum de la Pintura
(Isaac Rovira)
LA PINTURA
La pintura és la creació d’una imatge figurativa o abstracta sobre una superfície de dues dimensions de naturalesa diversa: Mur, fusta, tela, cartró, paper, papir, pergamí...
​
LA PROFUNDITAT: UNA IL.LUSIÓ
La pintura es desenvolupa sobre un pla: dues dimensions (alçada i amplada) i simula la 3ª dimensió (fondària o profunditat) amb diferents tècniques:
-La Superposició dels objectes o formes representades
- El canvi de mida dels elements representats
- El clarobscur: tècnica que permet simular la profunditat mitjançant el joc de contrastos entre la llum i l'ombra
-La Perspectiva : tècnica que permet simular la profunditat (la tercera dimensió de què manca la pintura), creant la il·lusió de l’espai en el conjunt de l’obra.
​
D’entre tots aquests artificis o tècniques per simular la profunditat cal destacar en l’art occidental la perspectiva.
La Perspectiva pot ser:
- Lineal ( geomètrica o cònica) quan la superfície bidimensional del quadre s’estructura geomètricament en un entramat de línies de línies rectes convergents envers uns punts anomenats punts de fuga.
Aèria o atmosfèrica quan s’aconsegueix la sensació de profunditat difuminant els contorns de les figures a mida que s’allunyen cap el fons.
També s’utilitzen contrastos molt marcats de lluminositat.
En aquestes pintures s’intenta representar no sols la profunditat, sinó també, l’atmosfera que envolta els objectes.
​
​
ASPECTES MATERIALS DE LA PINTURA: LA MATÈRIA PICTÒRICA
Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinant
- El pigment : és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen natural, orgànic ,inorgànic o sintètic.
- L’aglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dona una consistència pastosa.
​
Se solen fer servir com aglutinants coles vegetals i animals, ceres, goma aràbiga, resines, olis o la clara i el rovell d’ou
No s’ha de confondre l’aglutinant amb el dissolvent , el qual és un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida a l'hora de pintar (aiguarràs).
​
LES TÈCNIQUES PICTÒRIQUES
Al llarg dels segles, en pintura, s’han fet servir diverses tècniques : El fresc, el tremp, l’oli, l’aquarel·la, l’acrílic, etc...
Cada una d’elles amb unes propietats i unes característiques diferents.
L’element fonamental en cada una d’aquestes tècniques és l’aglutinant
Doncs.... és l'aglutinant el que condiciona les característiques pròpies de cada una d’aquestes tècniques: temps d’assecatge, textura, resistència, la lluminositat, la possibilitat d’efectuar o no correccions, ...
​
EL FRESC (Fresco)
És la tècnica més habitual en la pintura realitzada sobre el mur o paret.
Consisteix a pintar el mur damunt d’una preparació encara fresca de calç o guix per tal de que el pigment passi a formar part del mateix mur.
CARACTERÍSTIQUES :
- La pintura s’ha d’aplicar de manera ràpida, abans que s’assequi el suport.
- Requereix d’una acurada planificació (feina fragmentada) i no permet realitzar rectificacions.
- En el frecs es fa servir la sinòpia, un dibuix preparatori que es fa damunt L’arrebossat
- Un altre avantatge d’aquesta tècnica és la seva gran durabilitat i resistència al pas del temps. (la pintura queda incrustada en el suport)
​
Aquesta tècnica pictòrica es va utilitzar preferentment per pintar sobre fusta (retaules) però també s’utilitzà per pintar sobre pergamí.
En aquesta tècnica els pigments de colors es dissolien en aigua temperada utilitzant com aglutinant el rovell de l’ou, barrejat amb coles com el làtex de brot de figuera o la cola aràbiga.
Al igual que la tècnica del frecs requereix d’una preparació prèvia del suport (fusta o pergamí), així cal cobrir el suport amb una fina capa de guix.
Un cop assecada, amb un punxó es feia el dibuix sobre el guix. Desprès s’omplien amb color els espais dibuixats.
La pintura era aplicada en capes primes i fines que inclús permeten permetien la realització de transparències.
Presenta un acabat llis i mate, i a diferència del fresc, aquesta pintura si que permet realitzar retocs i correccions un cop seca.
​
L’època dorada d’aquesta tècnica són els segles XIV i XV
El seu us decau quan apareix la pintura a l’oli que permet aconseguir un detallisme pictòric més gran i colors més saturats i brillants.
​
És la tècnica pictòrica més divulgada i s’executa tant sobre fusta com sobre tela o qualsevol altre suport: cartró, metall...
Consisteix en barrejar els pigments amb oli de llinosa o de nou.
Tot i que és una tècnica coneguda des de l’antiguitat, els primers que la van emprar van ser els pintors flamencs del segle XV.
Permet treballar molt còmodament (es pot interrompre...) i admet rectificacions.
També permet aconseguir un detallisme pictòric més gran i colors més saturats i brillants
Com inconvenient principal presenta l’enfosquiment amb el pas del temps... (necessita de restauració).
Ex: JAN VAN EYCK El matrimoni Arnolfini (1434)
L’OLI (Oleo)
Aquesta tècnica pictòrica és molt versàtil i presenta moltes possibilitats:
La pintura es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura matèrica
O bé, molt diluïda proporcionant una textura llisa...
L’oli, també permet ampliar la gama de colors i augmenta el contrast dels tons clars i obscurs
També permet la superposició de vàries capes transparents. ( tècnica de veladures ).
Ex: Jan Van Eyck. L’adoració de l’anell místic. (1432) oli sobre fusta.
Es pot aplicar amb pinzell o amb espàtula.
Al segle XV els pintors venecians i florentins van generalitzar l’ús de la tela com el suport més idoni de la pintura a l’oli, donant lloc a l’aparició de la pintura de cavallet
Sovint els pintors tenien aprenents que els hi feien aquesta feina.
Al principi es pintava sobre fusta, però ràpidament es va generalitzar el seu us sobre tela.
És una tècnica que arriba fins els nostres dies per la seva versatilitat i capacitats expressives.
​
L’ AQUAREL.LA
L’aquarel·la és una tècnica que utilitza com a suport el paper.
Barreja els pigments amb goma aràbiga i aigua, aplicant-se amb pinzell sobre el paper...
És una tècnica ràpida i àgil (el color s’estén amb aigua). No admet correccions.
Freqüentment utilitzada pels artistes per realitzar apunts ràpids sobre temes i motius diversos.
Destaca especialment per la transparència dels colors...​
​
ACRÍLIC (Pintura acrílica )
És comença a utilitzar a partir dels anys 40 del segle XX.
​
És un tipus de pintura fabricada industrialment, que és dissolt amb aigua, però que un cop seca , és resistent a ella.
​
Aquesta tècnica pictòrica es caracteritza per un assecatge molts ràpid i per ser molt resistent al agents atmosfèrics.
​
És una tècnica que segons el grau de dissolució permet obtenir acabats efecte oli o aquarel.la.
Grans artistes de moviments i tendències del segle vint com l’expressionisme abstracte o el Pop art nord-americà la utilitzaran en la realització de les seves obres.
Com a inconvenient principal te que en assecar-se modifica lleugerament el to. (més que l’oli).
ALTRES TÈCNIQUES: EL COLLAGE I LA PINTURA MATÈRICA
Al segle XX l’experimentació artística va facilitar l’aparició d’altres tècniques pictòriques , que es caracteritzen per l'ús de materials i objectes no relacionats amb la pràctica pictòrica.
EL COLLAGE LA PINTURA MATÈRICA
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Pablo Picasso Antoni Tàpies
Violí i la partitura (1912) Creu i R (1975)
​
​
​
EL COLLAGE
​
El collage s'inicia el 1912 quan Picasso i Braque comencen a introduir els seus quadres fragments de diaris,cartons, papers acolorits o fotografies.
La tècnica del collage, és una de les grans aportacions de les avantguardes de començaments del segle XX: Obre la porta a l’experimentació amb els valors tàctils i les textures, introduint al quadre fragments de realitat enlloc de representar-la.
​
LA PINTURA MATÈRICA
Amb la pintura matèrica els artistes creen superfícies pastoses mitjançant l’addició de diferents elements a la pintura: terra, pedres, pols de marbre, vidres, guix, serradures, fulles, palla, draps, llavors, etc.
Les obres assoleixen d’aquesta manera una varietat de textures que li donen major expressivitat i una forta càrrega emocional.
​
ALTRES TIPOLOGIES: EL MOSAIC I EL VITRALL
Tot i que no són estrictament tècniques pictòriques fem esment en aquest apartat un parell de tècniques que històricament han tingut una forta implantació i que al igual que la pintura han contribuït al fenomen artístic de la creació d’imatges de caràcter bidimensional.
EL MOSAIC EL VITRALL
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
EL MOSAIC
És una tècnica de creació d’imatges que no utilitza pigment. El Color és proporcionat per les tessel·les, petites peces de pedra, vidre, ceràmica o metall .
Tècnica utilitzada des de la més remota antiguitat, va assolir un gran esplendor durant l’època romana pel recobriment de terres i murs dels habitatges.
Durant l’imperi bizantí també va tenir una profusa difusió en la construcció i decoració de les basíliques cristianes.
​
Aquesta tècnica arriba fins als nostres dies, on artistes de renom universal com en Gaudí o en Miró també l’han utilitzat en la realització de les seves obres.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
EL VITRALL
El vitrall o vidriera utilitza com a pigment els vidres de colors , el quals s’uneixen amb plom per les vores i es munten sobre una estructura de ferro.
Finalment es col·loquen a les obertures ( finestrals o rosasses ) de les esglésies i d’altres edificis.
​
Resum fet per Isaac Rovira 1r batxillerat F
