L’escultura és la representació d’una figura concreta o abstracta en tres dimensions.

L’obra escultòrica és doncs, un objecte sòlid tridimensional i que ocupa un espai.

 

TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES

L’escultura presenta una gran diversitat tipològica, que podem classificar segons diferents criteris.

 

2.1- LA ICONICITAT

En funció de si les formes que presenta una escultura són o no, recognoscibles en la naturalesa la podem classificar en:

ESCULTURA FIGURATIVA: Aquella que representa temes i formes recognoscibles: persones, animals,objectes...

ESCULTURA ABSTRACTA: Aquella que no representa temes convencionals sinó volums, formes geomètriques, signes...

 

En el cas de les escultures figuratives, també em de tenir present que en funció del grau de semblança que presenta amb la realitat representada les podem classificar en:

REALISTA:Quan l’element representat mostra una gran similitud amb la realitat.

Ex:Retrat

IDEALITZADA:Quan l’element representat s’idealitza eliminant o millorant les imperfeccions que poguí presentar en la realitat.

ESQUEMÀTICA:Quan les formes estan simplificades o no contenen totes les parts dels elements representats, sinó només aquelles que les identifiquen.

2.2-EL VOLUM

Segons el volum que presenta l’obra hem de diferenciar entre escultura:

EXEMPTA o de ple volum(embalum rodó). Es representa la figura de forma completa.

RELLEU:quan l’obra, tot i ser tridimensional està adherida a un pla, del que sobresurt en major o menor mesura.

En el cas del relleu, segons el que sobresurt la figura representada del pla al qual es troba adherida el classifiquen en:

ALT RELLEU:Quan la figura sobresurt del pla més del la meitat del seu volum.

MIG RELLEU:Quan el que sobresurt és aproximadament la meitat del volum de la figura.

BAIX RELLEU:Quan el que sobresurt del pla és menys de la meitat de la figura.

En una obra poden aparèixer el tres tipus de relleu a la vegada.

​

L’ESCULTURA EXEMPTA:Així com el relleu presenta un únic punt de vista òptim(frontal), l’escultura exempta amb relació a l’espectador pot presentar:

 

UNIFACIALITAT:Quan tot i que es treballa tot el volum, presenta un unic punt de vista òptim.

MULTIFACIALITAT:Quan l’obra presenta una multiplicitat, varietat de punts de vista òptims.

 

2.2.1-LA REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA

Al llarg de la Història la representació de la figura humana ha estat un dels temes principals de les realitzacions escultòriques.

Segons la posició o la part del cos que l’escultor ha representant, les escultures les classifiquen segons la posició en:

DEMPEUS:Quan l’escultura representa una única figura dreta.

SEDENT:Representació d’una figura asseguda.

ORANT:Representació d’una figura en posició de pregar.

JACENT:Figura estirada a terra o damunt d’un llit.

EQÜESTRE:Figura representada dalt d’un cavall

SEGONS LA PART DEL COS HUMÀ REPRESENTADA

Quan no es representa tot el cos,sinó sols una part d’aquest, segons la part representada reben el nom de :

BUST:Representació de la part superior del cos humà:Part del tronc, coll i cap.

TORS:Representació del cos humà sense cap ni extremitats...

No es consideren obres inacabades, sinó complertes.

3-LES TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES

Molts i diversos són els material que l’ésser humà ha utilitzat al llarg de la història per crear escultures. Uns tous com l’argila o el guix, i d’altres molts durs i resistents com la pedra o el metall.

Al llarg de la història SIS (6) han estat les tècniques o mètodes més emprats per realitzar les escultures:

1.- EL MODELATGE:

L’artista dona forma a la matèria amb els dits i amb diverses eines actuant sobre materials tous com la cera, l’argila o el guix.

Els volums s’aconsegueixen afegint , modelant o traient material. Cada un d’aquests materials ells requereix d’una tècnica diferent per donar-li forma.

El material més comú que s’utilitza per aplicar aquesta tècnica és el fang o argila.

 

El Modelatge és una tècnica que s’utilitza preferentment per realitzar esbossos, models o motlles per la realització posterior de l’obra definitiva en un material més dur com la pedra o el metall.

Quan s'utilitza com a tècnica per realitzar una obra definitiva se sol utilitzar com a material preferent l’argila, la qual ,un cop finalitzada l’obra es cou, formant el que anomenem terracota. Ex:Sarcòfag dels esposos (520 a.C)

 

LA TALLA

Consisteix en treure o rebaixar la matèria sobrant d’un material dur, la pedra o la fusta, per tal de donar-li la forma desitjada.

Les formes sorgeixen quan s’elimina d’un bloc compacte “tot el que sobra”. És per tant una tècnica subtractiva.

 

Els materials habituals als que s'aplica la tècnica de la talla són la pedra o la fusta Pedra: el martell, el cisell, l’escarpra. Fusta: maces, gúbies , trepant. Les escultures realitzades amb la tècnica de la talla solen ser obres definitives, doncs aquesta tècnica no permet fer rectificacions.

Per evitar errors, prèviament els escultors solen realitzar un model a mida real en un material mal·leable com l’argila o el guix, i a partir d'aquí fan unes marques en el bloc de pedra o fusta que indiquen on s’ha de colpejar.

Aquesta operació es coneix amb el nom de “saca de punts “

 

Les escultures realitzades mitjançant la tècnica de la talla , en acabar-les es poliment-en per tal d’eliminar les marques deixades per les eines al devastar el material. En el cas de la pedra això s’aconsegueix fregant la superfície amb materials abrasius com la sorra o la pedra tosca. En ocasions, l’acabat final es realitza aplicant policromia (color) sobre la superfície. A la fusta aquesta feina es fa amb paper de vidre o llimes

LA FOSA

És la tècnica que s’utilitza per realitzar escultures en metall, principalment en bronze , però també en or i plata. El procés s’inicia amb la realització d’un model amb un material mal·leable (fang, guix, cera...) a partir del qual s'obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura en metall.

TÈCNICA A LA CERA PERDUDA

És una variant de la tècnica de la Fosa molt utilitzada en l’antiguitat per realitzar escultures en bronze.

És un procés una mica complicat però que essencialment consisteix en:

Fer un model , en material tou i refractari com el fang, el qual és recobreix d‘una capa de cera,la qual, és novament recoberta del mateix material refractari que el model inicial.

Desprès, per un orifici practicat a la part superior s’hi aboca el bronze fos que desplaça la cera i que , en solidificar-se, adoptarà la forma del model inicial.

Desprès, es trenca el recobriment deixant al descobert la figura en bronze . Finalment es tallen els tubets sobrants i és polimenta la figura, obtenint així l’escultura definitiva.

EL FORJAT

És una tècnica escultòrica que consisteix en donar-li forma al metall , normalment el ferro, mitjançant l’aplicació de forces de comprensió.

Aquest procés de donar forma al metall es pot fer amb el metall fred o calent.

De vegades una escultura pot estar formada per varies peces independents que cal unir.

En aquest cas, un cop donada la forma a les peces de metall que formaran l’escultura definitiva, aquestes s’uneixen mitjançant la soldadura en calent.

ASSEMBLATGE

Tècnica escultòrica que consisteixi en unir peces, objectes o fragments d’elements ja existents per crear un objecte o escultura nou.

ENCOFRAT

El desenvolupament de nous materials al llarg del segle XX com la silicona, la fibra de vidre, el formigó... I la seva utilització per la realització d’escultures, ha fet necessari el desenvolupament de noves tècniques.

Entre elles cal destacar l’encofrat, una tècnica que s’utilitza per donar forma al formigó i que bàsicament consisteix en crear un motlle de fusta, dins el qual es vessa el formigó, el qual s’endureix agafant la forma del motlle.

L’ESCULTURA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Des dels seus inicis l’ésser humà ha realitzat escultures amb els més diversos materials i tècniques , donant lloc a una gran varietat de formes i tipologies. En aquest apartat presentem quina ha estat la funció principal de les escultures en les diferents etapes històriques en que van ser creades. Aquestes escultures, com totes les obres d’art, sempre han estat un clar reflex del moment en que van ser creades i ha tingut una funció determinada.

Prehistòria: màgia simpàtica, Simbolisme

GRÈCIA ANTIGA: Antropocentrisme. Recerca de la bellesa, la proporció, el moviment i l’expressió

ROMA: Recerca del realisme ( El Retrat )

EDAT MITJANA: La imatge de Dèu ( Romànic i Gòtic )

RENEIXAMENT : La recuperació del humanisme

EDAT MODERNA: EL BARROC: Ornamentació, dinamisme i expressivitat extrema.

Ex: Lorenzo BERNINI Èxtasi de Santa Teresa (1648-1652)

 

ESCULTURA CONTEMPORÀNIA ( SEGLES XIX i XX )

Noves formes, nous conceptes, nous materials (Eclecticisme)

Els artistes abandonen la representació mimètica de la realitat i cerquen nous camins en que el més important no és la perfecció en l’acabament de l’obra , sinó l’expressió de sentiments, idees o emocions.

Aquesta nova concepció de l’escultura s’inicia a finals del segle XIX amb l’escultor francés Auguste RODIN.

SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL

 

 

Resum fet per Isaac Rovira 1r batxillerat F